DONCS, AVUI NO SUQUES!

No s'entén que encara n'hi hagi que dubten que vinguem del mico. Jutgeu...:
Els ximpanzés i els goriles mostren pautes de domini, expressades en actes d'exhibició sense agressió. Aquesta fatxenderia l'expressen els mascles envers els altres mascles (no cal dir) i sovint representa, simplement un "teatret". L'exercici de domini sol ser per aconseguir aliment, però mai s'expressa en l'àmbit de la sexualitat. Els mascles no poden imposar-se a les femelles per la força.

Són les femelles que trien els mascles, i els dominen tant sexual com socialment. La femella tria lliurement tenir relaciones sexuals o no. Si no vol aparellar-se, no hi ha res a fer. Pitjor encara: si un mico decideix insistir, corre el risc que el persegueixi, no només per la femella violentada, sinó totes les altres del grup! (Vet aquí on neix el corporativisme femení.)
Som o no, gairebé iguals?

L'OVELLA NEGRA

L'humor és exclusiu dels éssers humans. Doncs ara, un acudit:

"Un antropòleg està realizant uns estudis en una tribu africana i és reclamat pel cap de la tribu que le diu molt enfadat:
Venir aquí, antropòleg! Haver nascut nen blanc a la tribu!
L'antropòleg intenta treure's el mort de sobre i li respon assenyalant un ramat d'ovelles:
Senyor Cap: en genètica tot és possible... Miri aquell ramat d'ovelles blanques, veurà que entre elles ha nacut una ovella negra.
El Cap, avergonyit, li respon amb veu baixa:
Tu escoltar, antropòleg. Jo no dir res de nen blanc... i tu no dir res d'ovella negra."

HUMANS, MALGASTADORS?

Perquè els homes sovint acaben pagant cares les coses que necessiten, mentre que les dones sempre troben "chollos" de coses que no necessiten?
????
Segons un estudi econòmic d'abast mundial, les persones tendim a consumir el 70% dels nostres ingressos, independentment del nivell de renda i del tipus de societat. Acumular i posseïr és un gest típicament humà.

Abraçada Eterna

Aquesta imatge estremidora és la troballa d'un equip d'arqueòlegs prop de la ciutat italiana de Mantova. Són dues persones joves que van morir abraçades fa uns 6 mil anys. Es tracta d'un cas de sepeli sense precedents, que dóna per a mil especulacions. Evidentment, debien saber que havien de morir i van triar acompanyar-se en aquest tràngol.
La vida i el seu trànsit cap a la mort és la base dels grans interrogants que es fa la Humanitat. L'única resposta que podem oferir és l'acompanyament, el suport dels uns als altres en els moments crítics.
L'empatia ens fa humans; sense ella, fem passes enrera.

Benvinguts al davant del mirall

Vinc d'un temps molt llunyà i encara no m'he acabat de fer al ritme dels canvis, però faig esforços per adaptar-me. Això o morir. Com he fet sempre. Com hem fet sempre.